martes, 26 de julio de 2011

Sortida CACO (Caminar i córrer) Mataró-Canet de Mar (per muntanya) 26/07/2011

Aprofitant que són les festes de la ciutat (Les Santes), en Manel i jo decidim fer una sortida de preparació per la Matagalls-Montserrat dels dies 18-19 de setembre.
Són les 5:30 de la matinada i passem per davant del Parc Central on feien la ruixada de la Nit Boja de la festa major. Anem caminant fins la benzinera de l'antiga discoteca Dara i demanem dos cafès.
El primer poble Argentona, agafem la riera direcció a Dosruis i posteriorment un altra riera que ens portarà fins a Canyamars. La pujada per la riera ha estat molt pesada degut a la sorra. 
Entrem a Canyamars per darrere del camp de futbol i enfilem camí cap a la Creu de Rupit, camí de pujada que se'm fa molt llarg. Un cop a la Creu baixem direcció Arenys de Munt i a uns 50 metres de la baixada a l'esquerra entrem en un corriol (per cert maquíssim), que posteriorment es converteix en pista (GR 83) fins a Collsacreu on parem per menjar un bocata i descansar, uns 15 minuts. Seguim direcció Cal Paraire (foto)
pel GR 83 passant pel Pla de les Bruixes i el Pla de Carcasès. Abans d'arribar a Cal Paraire agafem un camí que ens porta a Sant Iscle que en sembla que enllaça amb el GR 5.
A Sant Iscle parem 10 minuts per comprar una ampolla d'aigua. Segons marcava la ruta del GPS d'en Manel havíem d'agafar el Camí de Canet, que després de portar 40 Km aproximadament ha estat una putada amb una pujada molt dura (foto) 
La pujada de la "putada"
d'uns 4 Km amb posterior recompensa de 3 Km de baixada fins al passeig de Canet on ens hem pres dues cerveses (foto a sota). 
Per tornar a Mataró ho hem fet en tren.

Una sortida de 47 Km en un temps de 7 hores i 30 minuts 


La recompensa final (genial)
La ruta




domingo, 24 de julio de 2011

Cursa d'Òrrius 10.5 Km 23/07/2011

És la primera vegada que faig una cursa a la tarda, exactament a les 19:30 hores, el meu objectiu era baixar d'1 hora. De la colla "Trepitjant patètic" érem: En Moi, en Manel, en Pol, La Iol (acompanyada per en Carles) i jo mateix, l'Eva no ha pogut córrer per culpa d'una petita lesió. La veritat és que em trobava perfecte i ens situem a la sortida faltant uns 5 minuts i van tenir la sorpresa que van donar la sortida faltant 2 minuts per l'hora prevista. L'ordre d'arribada jo el tenia claríssim i així va ser: 1er. Moi 41 minuts, 2on. Manel 47, 3 er. Pol 50, 4 art. jo 54 i per últim la Iol i en Carles (que anaven de passeig) uns 55. L'amic Toni Gris veí d'Òrrius i amic billarista també va acabar la cursa en 1 hora 6 minuts, que no està gens malament per una persona que només corre aquesta cursa en tot l'any.
Aquí us deixo unes fotos que la colla dels "Maima", exactament en Jaume Llibre, ha penjat a la seva web:
  
En Moi a la dreta
En Moi arribant
  
En Manel al fons de negre



En Pol en mig de dos corredors

Jo de blau a l'esquerra

La Iol

La Iol i en Carles

El crack d'en Toni Gris



domingo, 17 de julio de 2011

Sortida Can Bruguera, Creu de Rupit, Arenys de Munt, Arenys de Mar i Mataró 17/07/2011

Avui he hagut de matinar, ja que ahir vam quedar amb el Moi (que va córrer els 7 Kms. de la mitja de Mataró per relleus amb 25,40), el Manel i l'Eva a les 6:15 per fer el cafetó.
Hem sortit del camp de futbol de Can Bruguera a les 6:45 direcció a La Font de Malpas,agafant un corriol de baixades i pujades que ens ha portat a la casa que ens trobem abans d'agafar la pista direcció La Font. En Manel i en Moi junts i l'Eva i jo al nostre ritme.
Arribem a la Creu a bon ritme sense saber la llarguíssima baixada que ens esperava. Parem per beure una mica d'aigua i cap a baix, L'eva i jo perdem el rastre d'en Moi i en Manel, que estaven esperant al merendero de "Lourdes" d'Arenys de Munt. Seguim baixant fins Arenys de Mar i abans d'arribar a la platja l'Eva em comenta que li feia una mica de mal el genoll. Arrivant a Sant Andreu de Llavaneres hem de reduir el ritme pel genoll de l'Eva. Per fí arribem a la platja de Sant Simó aproximadament en 3 hores 15 minuts. El premi de final de cursa ha estat el "bany marí" (el millor que es pot fer després de més de 3 hores corrents). Aquí us deixo les fotos del bany.
Dissabte vinent a la cursa popular d'Òrrius organitzada per la colla Maimakansu.








Javier Palazón i Dani Sánchez, medalla de bronze en el LXIV Campionat del món de billar a tres bandes





Campionat celebrat a Lima (Perú) del 12 al 16 de juliol de 2011.
Javi Palazón ha perdut en semifinals davant de l'italià Marco Zanetti per 3 sets a 0, igual que Dani Sánchez (recent Campió de la Worl Cup a Mathosinos) perd amb l'holandès Dick Jaspers que ha quedat campió.

domingo, 3 de julio de 2011

03/07/2011 Sortida: Argentona-Creu de Can Boquet-La Roca d'en Toni-Ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt

El primer que vull fer és donar el meu suport i felicitar el Pol i en David, que encara que han abandonat (per la duresa de la cursa) la Núria-Queralt al Km 63, han tingut un parell de pebrots d'intentar-ho. Tranquils nois aquest repte el superareu tornant a fer la cursa i acabant-la.

A les 7,15 aproximadament, l'Eva, jo i en Manel (amb el Jeep) agafem direcció Argentona i deixem el cotxe en un turó que es troba a la dreta del Castell de Burriac. Comencem a pujar per pista i quan portem uns 25 minuts decidim agafar un corriol que passa per devant de la Mútua Metal·lúrgica de Cabrils. Tornem a pista i anem direcció la Creu de Can Boquet i per sorpresa per part nostra (en 40 minuts) ens trobem el Dolmen anomenat la Roca d'en Toni de Vilassar de Dalt. Aquí us deixo dues fotos.



En Manel com una rosa i jo no tant










L'Eva (La Sireneta de Copenhagen) i jo



A 5 minuts del Dolmen (baixada) i realment són 5 minuts ens trobem amb una cruïlla on es troba la Creu de Can Boquet. Aquí teniu les tres fotos.


Seguim tot recte i pujant. Abans d'arribar a l'Ermita, ens trobem amb una font que no m'enrecordo del nom. Quan arribem a dalt a l'Ermita un senyor molt amable ens fa una foto a tots tres.

En el camí de tornada, ens trobem a molts runners que pujaven preguntant si hi havia aigua a la font.
Practicament baixem els tres junts fins a La Creu de Can Boquet que és tot de baixada. Pujant cap a la Roca d'en Toni en Manel comença a imposar el seu ritme trepidant i l'Eva i jo darrere traient la llengua. Tornem a agafar el corriol de la Mútua on les meves cames comencen a patir. Tornant a la pista, en Manel comença a tirar com un boig i l'Eva al segueix com pot, tot s'ha de dir força bé i jo em quedo enderrerit desitjant d'arribar on era el Jeep per poder parar d'una vegada, i això que era tot de baixada.
Ja us podeu imaginar l'ordre d'arribada. Crec que hauré de fer cas al Manel i menjar més hidrats de carboni entre setmana per poder aguantar com a mínim el ritme dels finals de cursa de l'Eva.
En definitiva, una sortida interessant de 2 hores i 5 minuts patint una "micona" com diria l'Eva.