domingo, 11 de diciembre de 2011

La mitja de Mataró 04/12/2011

Gran repte el que volia assolir en aquesta cursa : baixar d'1hora i 50 minuts. Cal dir que aquesta cursa anava dedicada a la meva cosineta Vicky Cruz.
Vicky Cruz Monterrey
La colla dels trepitjant, en Moi, l'Eva, en Manel, jo i la nova incorporació, en Jaume Oranies, hem quedat a les 9 hores a les instal·lacions del Club Billar Mataró, situat al carrer Los Álamos (a 3 minuts de la sortida caminant). Només arribar, l'Eva ha de tornar a casa a buscar el xip, a les 9:30 anem cap al parc municipal a escalfar una mica. Ens plantem tots a la sortida i l'Eva i jo ens posem l'un al costat de l'altre. Els primers 5Km passem tots dos en 24:27,
en el Km 9 aproximadament començo a deixar-la enrere passant el Km 10 en 50 minuts, començo a pensar que puc baixar de l'1:50. del Km 10 al 15 segueixo a bon ritme i faig 30 segons més que en el 10. Després de passar la Procter, enfilant la N-II veig que em comencen a passar corredors, està clarísim el parcial que faig del 15 al 20 és de 28 minuts. Resta un 1 Km per arribar, la ronda Cervantes i Rda. Alfons X les faig en 5 minuts, apretant tot el que puc donar per aconseguir un rècord personal de 1:49:54, quasi 4 minuts menys que l'any passat, quedant el 135 de la meva categoria i el 1355 de la General.
Tots els corredors de la colla Trepitjant van fer rècord menys en Jaume, que estava una mica enfadat. Vull destacar el temps de la meva companya de sortides (sempre anem junts en els entrenaments) que va entrar només a dos minuts darrere meu.
Josep Cruz 1:49:54
Moisés Rosell 1:24:46






Eva Martínez 1:51:27
Jaume Oranies 1:29:47

Manel Bancells 1:34:29


domingo, 6 de noviembre de 2011

1ª Cursa de muntanya de Girona 24 Km 03/11/2011

Foto: María García
Ja esperàvem tenir un dia de pluja, pluja i més pluja, però als que ens agrada la muntanya sabem que correrem igualment en sec que en mullat. El punt de reunió ha estat el Club Billar Mataró a les 5:45 érem en Manel, L'Eva en Moi i jo per fer un cafetó abans de marxar cap a Girona. Arribem a les 7:30 (plovent) i el primer que fem es anar a buscar els pitralls i els xips de la cursa. Decidim baixar pels carrers estrets de la catedral a fer un cafè, tornem al punt de sortida a les 8:30. Es dóna la sortida a les 9:02 i L'Eva i jo anem junts fins el cim de Puig Estela Km 5 i posteriorment no la tornaré a veure fins l'arribada. Des de el Km 10 (Font d'Alau) fins el Santuari dels Àngels Km 15 vaig creuar rius per damunt dels genolls (3 o 4), bassiots, fang i no parava de ploure. La pujada més dura ha estat la del Km 12.7 fins el Km 15 dels Àngels, que ha estat una veritable paret quasi vertical que l'havies de pujar grimpant. Una vegada a dalt, ens trobem amb l'únic control de la cursa. Ja estic al Km 15 i resten 9 Km quasi tots de baixada. En la baixada només avanço a 2 o 3 corredors pensant que per darrere meu hi hauria una vintena més (cosa que no es així) perquè al final van entrar 9 corredors per darrere meu. Arribo a la meta de Girona amb un temps discret (però satisfet) de 3:33:11 i darrere meu l'Eva 3:43:53.
Foto: David Calvet
El temps d'en Moi espectacular com sempre 2:19:02 entrant el 35 classificat de la general.
En Manel ha millorat moltíssim respecte a la cursa de Sant Esteve, personalment crec que ha estat espectacular 2:39:28, Gairebé m'ha tret un hora (exactament 54 minuts).
He gaudit moltíssim i també he patit, no havia corregut mai en aquestes condicions tant difícils: molta pluja, riuades, bassiots, molt de fang, pujades dures i baixades molt tècniques.

Ara per la Mitja de Mataró 04/12/2011






domingo, 2 de octubre de 2011

Sortida Muntanya i asfalt 22 Km 02/10/2011

L'Eva i jo
Avui diumenge, només hem pogut sortir 3 de la colla "Trepitjant patètic" L'Eva, en Manel i Jo. A les 7:15 fèiem el cafè al bar Angi dels Països Catalans. A les 7:30 anem direcció al cementiri de les valls, després del cementiri ens trobem amb un rierot que ens porta a la pista del camí de la granja on posteriorment agafarem el corriol de l'esquerra que ens porta a l'Oasis d'Argentona, aquest corriol no passa pel costat de la casa, el de la dreta sí. Arribem a dalt i tornem a baixar per la pista fins la riera d'Argentona.

En Manel i jo


Arribem a la rotonda del Cros i decidim baixar fins l'Auto Dara per  realitzar tot el passeig marítim i pujar per la Ronda Cervantes fins a casa, hem fet els últims Km que segurament farem el proper mes de desembre a la mitja de Mataró. La veritat es que m'he trobat molt bé de cames i des d'Argentona fins al passeig marítim he imposat un ritme força ràpid. Ara mateix que estic escrivint al bloc, trobo que les cames em pesen una micona. Una sortida de 22 Km en 2 hores 28 minuts reals.
Aquí us deixo el link del recorregut http://connect.garmin.com/activity/118495864






jueves, 22 de septiembre de 2011

Matagalls-Montserrat 2011

És la primera vegada que en Manel i jo ens atrevim a fer aquesta cursa de 83,200 Km fent Caco (caminar i córrer), comptem amb el suport durant tota la cursa d'en Moi, la Yolanda i la Iol que ens han acompanyat en tot moment i han estat en tots els avituallaments donant-nos tot el suport necesari, tant moral com material. 
La crònica: 
Arribem a Coll Formic 1 hora abans de la sortida prevista (17:42) amb el meu cotxe conduït per en Moi. Esperem abans de la sortida una previsió de pluja durant la tarda-nit  i la matinada de diumenge que posteriorment no es va produir.
Comencem a caminar veient com molts participants ens adelantaven, nosaltres comencem a trotar a les baixades i al terreny planer, arribant al primer control C1 de L'Alzina de L'Estany (Km 8,6). En el primer avituallament de Sant Martí de Centelles, després d'Aiguafreda (Km 16,6), mengem i bebem força per pujar el Plà de la Garga on ens trobaríem em el segon control C2 que fins arribar al C3 portem un bon ritme fins el Coll de Matafaluga baixant i pujant durant més d'una hora, en arribar pasem pel control C4 (Km 36,6). A partir del control 4 tinc una somnolència que em dura més d'un hora i camino però m'adormo, durant aquesta hora ens adelenten molts participants i en Manel creu que ja no puc aguantar més, però baixant del Coll del Vinardell, començo a trotar i en Manel (desesperat pel meu ritme) s'anima i arribem a Sant Llorenç de Savall (Km 45,1) força sencers però amb dolors de lumbars per part meva. Aprofitem per menjar i canviar-me de mitjons tot esperant el suport i els ànims que ens donavem el nostre equip La Iol, en Moi i la Yolanda.
Jo segueixo tenint son, però del C5 al C6 del Coll de Grua, començo a espavilar-me perquè sé que em trobaré amb l'avituallament famós dels "donuts" (Km 58,5). El meu company sempre tirant de mi, si no hagués estat per ell m'hauria adormit o aturat per la son.
Els Controls 7 i 8 abans d'arribar a Vaquerisses els passem força ràpids i amb una certa comoditat, entre cometes, ja que en Manel tenia una llaga a la planta el peu. A l'avituallament parem per beure i menjar. En Manel es posa un Compeed i jo aprofito per canviar-me de samarreta. Aquest és l'últim avituallament abans d'arribar a Montserrat. Només falten 12 km per arribar, 9 a Monistrol i 3 fins al monestir.
Pel pàs soterrani de Monistrol
Des de Vaquerisses fins a Monistrol és pràcticament tot baixada i ens arrisquem a trotar els 9 Km. Abans, passem pel control 9 (Km 77,2), que el trobem tot just abans de l'entrada al poble. Entrem al poble i enfilem la pujada a Montserrat pels carrers estrets de Monistrol fins agafar el camí per la Pista de l'Aigua on ens trobarem amb l'últim control  (Km 80.01) abans d'arribar a Monstserrat.
He de dir que els últims 3 Km de pujada, han estat els més durs de tota la cursa i ho he passat molt malament fins arribar a dalt de la Plaça de Montserrat. El meu company ha tingut la santa paciència d'esperar-me fins la meva arribada per tal d'arribar tots dos a la vegada. Com veureu a les fotos de sota, vaig pràcticament "fulminat".

L'arribada

Repte aconseguit
 Cal dir que l'organització ha estat perfecta i, com he dit al principi, donar les gràcies a l'equip de suport format pel Moi, la Yolanda i la meva companya de feina la Iol i sobretot donar les gràcies al meu company en Manel, perquè he de dir que ell segur, segur no, seguríssim si no m'hagués esperat, hauria baixat de les 16 o 15 hores. En resum, estic súper content amb 17 hores 5 minuts.
David i Joan enhorabona per baixar de les 16 hores i 30 minuts. I en Pol per la gran classificació de la Taga Evo 2040.





martes, 26 de julio de 2011

Sortida CACO (Caminar i córrer) Mataró-Canet de Mar (per muntanya) 26/07/2011

Aprofitant que són les festes de la ciutat (Les Santes), en Manel i jo decidim fer una sortida de preparació per la Matagalls-Montserrat dels dies 18-19 de setembre.
Són les 5:30 de la matinada i passem per davant del Parc Central on feien la ruixada de la Nit Boja de la festa major. Anem caminant fins la benzinera de l'antiga discoteca Dara i demanem dos cafès.
El primer poble Argentona, agafem la riera direcció a Dosruis i posteriorment un altra riera que ens portarà fins a Canyamars. La pujada per la riera ha estat molt pesada degut a la sorra. 
Entrem a Canyamars per darrere del camp de futbol i enfilem camí cap a la Creu de Rupit, camí de pujada que se'm fa molt llarg. Un cop a la Creu baixem direcció Arenys de Munt i a uns 50 metres de la baixada a l'esquerra entrem en un corriol (per cert maquíssim), que posteriorment es converteix en pista (GR 83) fins a Collsacreu on parem per menjar un bocata i descansar, uns 15 minuts. Seguim direcció Cal Paraire (foto)
pel GR 83 passant pel Pla de les Bruixes i el Pla de Carcasès. Abans d'arribar a Cal Paraire agafem un camí que ens porta a Sant Iscle que en sembla que enllaça amb el GR 5.
A Sant Iscle parem 10 minuts per comprar una ampolla d'aigua. Segons marcava la ruta del GPS d'en Manel havíem d'agafar el Camí de Canet, que després de portar 40 Km aproximadament ha estat una putada amb una pujada molt dura (foto) 
La pujada de la "putada"
d'uns 4 Km amb posterior recompensa de 3 Km de baixada fins al passeig de Canet on ens hem pres dues cerveses (foto a sota). 
Per tornar a Mataró ho hem fet en tren.

Una sortida de 47 Km en un temps de 7 hores i 30 minuts 


La recompensa final (genial)
La ruta




domingo, 24 de julio de 2011

Cursa d'Òrrius 10.5 Km 23/07/2011

És la primera vegada que faig una cursa a la tarda, exactament a les 19:30 hores, el meu objectiu era baixar d'1 hora. De la colla "Trepitjant patètic" érem: En Moi, en Manel, en Pol, La Iol (acompanyada per en Carles) i jo mateix, l'Eva no ha pogut córrer per culpa d'una petita lesió. La veritat és que em trobava perfecte i ens situem a la sortida faltant uns 5 minuts i van tenir la sorpresa que van donar la sortida faltant 2 minuts per l'hora prevista. L'ordre d'arribada jo el tenia claríssim i així va ser: 1er. Moi 41 minuts, 2on. Manel 47, 3 er. Pol 50, 4 art. jo 54 i per últim la Iol i en Carles (que anaven de passeig) uns 55. L'amic Toni Gris veí d'Òrrius i amic billarista també va acabar la cursa en 1 hora 6 minuts, que no està gens malament per una persona que només corre aquesta cursa en tot l'any.
Aquí us deixo unes fotos que la colla dels "Maima", exactament en Jaume Llibre, ha penjat a la seva web:
  
En Moi a la dreta
En Moi arribant
  
En Manel al fons de negre



En Pol en mig de dos corredors

Jo de blau a l'esquerra

La Iol

La Iol i en Carles

El crack d'en Toni Gris



domingo, 17 de julio de 2011

Sortida Can Bruguera, Creu de Rupit, Arenys de Munt, Arenys de Mar i Mataró 17/07/2011

Avui he hagut de matinar, ja que ahir vam quedar amb el Moi (que va córrer els 7 Kms. de la mitja de Mataró per relleus amb 25,40), el Manel i l'Eva a les 6:15 per fer el cafetó.
Hem sortit del camp de futbol de Can Bruguera a les 6:45 direcció a La Font de Malpas,agafant un corriol de baixades i pujades que ens ha portat a la casa que ens trobem abans d'agafar la pista direcció La Font. En Manel i en Moi junts i l'Eva i jo al nostre ritme.
Arribem a la Creu a bon ritme sense saber la llarguíssima baixada que ens esperava. Parem per beure una mica d'aigua i cap a baix, L'eva i jo perdem el rastre d'en Moi i en Manel, que estaven esperant al merendero de "Lourdes" d'Arenys de Munt. Seguim baixant fins Arenys de Mar i abans d'arribar a la platja l'Eva em comenta que li feia una mica de mal el genoll. Arrivant a Sant Andreu de Llavaneres hem de reduir el ritme pel genoll de l'Eva. Per fí arribem a la platja de Sant Simó aproximadament en 3 hores 15 minuts. El premi de final de cursa ha estat el "bany marí" (el millor que es pot fer després de més de 3 hores corrents). Aquí us deixo les fotos del bany.
Dissabte vinent a la cursa popular d'Òrrius organitzada per la colla Maimakansu.








Javier Palazón i Dani Sánchez, medalla de bronze en el LXIV Campionat del món de billar a tres bandes





Campionat celebrat a Lima (Perú) del 12 al 16 de juliol de 2011.
Javi Palazón ha perdut en semifinals davant de l'italià Marco Zanetti per 3 sets a 0, igual que Dani Sánchez (recent Campió de la Worl Cup a Mathosinos) perd amb l'holandès Dick Jaspers que ha quedat campió.

domingo, 3 de julio de 2011

03/07/2011 Sortida: Argentona-Creu de Can Boquet-La Roca d'en Toni-Ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt

El primer que vull fer és donar el meu suport i felicitar el Pol i en David, que encara que han abandonat (per la duresa de la cursa) la Núria-Queralt al Km 63, han tingut un parell de pebrots d'intentar-ho. Tranquils nois aquest repte el superareu tornant a fer la cursa i acabant-la.

A les 7,15 aproximadament, l'Eva, jo i en Manel (amb el Jeep) agafem direcció Argentona i deixem el cotxe en un turó que es troba a la dreta del Castell de Burriac. Comencem a pujar per pista i quan portem uns 25 minuts decidim agafar un corriol que passa per devant de la Mútua Metal·lúrgica de Cabrils. Tornem a pista i anem direcció la Creu de Can Boquet i per sorpresa per part nostra (en 40 minuts) ens trobem el Dolmen anomenat la Roca d'en Toni de Vilassar de Dalt. Aquí us deixo dues fotos.



En Manel com una rosa i jo no tant










L'Eva (La Sireneta de Copenhagen) i jo



A 5 minuts del Dolmen (baixada) i realment són 5 minuts ens trobem amb una cruïlla on es troba la Creu de Can Boquet. Aquí teniu les tres fotos.


Seguim tot recte i pujant. Abans d'arribar a l'Ermita, ens trobem amb una font que no m'enrecordo del nom. Quan arribem a dalt a l'Ermita un senyor molt amable ens fa una foto a tots tres.

En el camí de tornada, ens trobem a molts runners que pujaven preguntant si hi havia aigua a la font.
Practicament baixem els tres junts fins a La Creu de Can Boquet que és tot de baixada. Pujant cap a la Roca d'en Toni en Manel comença a imposar el seu ritme trepidant i l'Eva i jo darrere traient la llengua. Tornem a agafar el corriol de la Mútua on les meves cames comencen a patir. Tornant a la pista, en Manel comença a tirar com un boig i l'Eva al segueix com pot, tot s'ha de dir força bé i jo em quedo enderrerit desitjant d'arribar on era el Jeep per poder parar d'una vegada, i això que era tot de baixada.
Ja us podeu imaginar l'ordre d'arribada. Crec que hauré de fer cas al Manel i menjar més hidrats de carboni entre setmana per poder aguantar com a mínim el ritme dels finals de cursa de l'Eva.
En definitiva, una sortida interessant de 2 hores i 5 minuts patint una "micona" com diria l'Eva.










domingo, 26 de junio de 2011

26/06/2001 Sortida: Mataró (Països Catalans)-Turó d'en Tonyí-Sant Martí de Mata-Can Bruguera-Font de la Moreneta-Oais d'Argentona-Mataró (casa)

Després de la sortida de divendres, avui un nou repte amb el Moi, Manel i jo, l'Eva ha quedat amb les Maima per anar a la "Llorita". Prenem un cafè a l'Angi i comencem a córrer a les 7.30 passant per sota el pont de l'autopista on sempre trobem dos indigents dormint. Pugem per darrere de la Font del Pericó fins arribar al Touring Club i posteriorment a la dreta pugem el turó d'en Tonyí (No estic segur que sigui aquest) que es troba a la dreta de Can Marqués. Aquesta pujada és molt dura perquè ens trobem al principi i el cos encara no respon al cent per cent.

 Arribem a la capella de Sant Martí de Mata (Foto de l'esquerra) i agafem uns corriols que ens portaran a Can Bruguera. Passem per darrere del camp de futbol fins la font de la Moreneta on ja vam estar fa un parell de setmanes. Omplim les ampolles d'aigua i aprofitem per fer un parell o tres de fotos per penjar en el blog.




Matrix i jo
El crack d'en Moi i jo


 Des de la Font fins la cruïlla del Parc Forestal i el camp de tir, passem per uns corriols per on ja havíem passat de tornada, la setmana passada. En Manel ens deixa a la cruïlla i agafa direcció Parc Forestal perquè tenia una competició de billar a Granollers. En Moi i jo seguim direcció Argentona, passant pel Camp de tir i tombant a la dreta per baixar per l'Oasis. Atenció a tots els runners que voleu passar per devant de la casa on viuen uns okupes: ha sortit una tia cridant amb molta mala llet que féssim la volta dient que per alllà no es podia passar i li he dit que una merda i hem baixat fins la granja de porcs que hi ha a Argentona al costat de Ragusant. Aquest camí que es quasi tot pista fins a Mataró se m'ha fet molt llarg fins arribar a Mataró a la benzinera de l'antiga distoteca Dara, li he dit al Moi que tirés fins a casa seva perquè jo estava fulminat, al principi no em volia deixar sol pero he insistit i ha seguit corrents. Jo he caminat fins l'església Maria Auxiliadora i després he "trotat" fins a casa passant pel parc central.
En resum 2 hores 45 minuts patint força ja que la sortida de divendres d'1 hora i 45 minuts a Burriac i la creu de Montcabrer va ser molt dura.



viernes, 24 de junio de 2011

Sortida: El Cros-Burriac-Creu Montcabrer-Cabrera-El Cros 24/06/2011

Primer dir que la setmana passada vam fer una sortida de dues horetes (tot corriols) a Can Bruguera, després de més 30 dies sense sortir per problemes de salut. Avui hem sortit des del Cros a les 8:15 aproximadament l'Eva, en Manel i Jo, (en Moi baixa d'última hora), per un camí que el nostre amic Joan Bravo (gran coneixedor de totes les rutes de la Serralada Litoral) ens va ensenyar. Un camí amb pujades durilles fins el castell de Burriac, passant pel mirador dels Oriols. Arribem al castell en 40 minuts aproximadament, ja que en Manel i L'Eva van haver d'esperar-me una estoneta. Aquí teniu la foto feta per en Manel des de dalt, ja que el molt bèstia va pujar tot corrent.
L'Eva i jo (caminant)

 Baixem de Burriac cap a La Creu de Montcabrer, sembla que no hi ha gaire però la veritat és que a mi personalment se m'ha fet llarga i dura la pujada. Com sempre l'ordre d'arribada primer en Manel (que cada dia està més fort), seguit de L'Eva i jo. Us deixo les tres fotos que ens hem fet a dalt de la creu.
 Per cert la foto del mig d'en Manel m'ha quedat de maravella, ja que sóc una calamitat tirant fotos.

La baixada, decidim fer-la per Cabrera passant pel Camí del Mig (una mica d'asfalt) portant tots tres un ritme de baixada boníssim.
Total, una sortida curta de 1 hora i 40 minuts, però una sortida molt intensa i plena de corriols. Gràcies al Manel per la paciència i a l'Eva per la seva companyia.