jueves, 22 de septiembre de 2011

Matagalls-Montserrat 2011

És la primera vegada que en Manel i jo ens atrevim a fer aquesta cursa de 83,200 Km fent Caco (caminar i córrer), comptem amb el suport durant tota la cursa d'en Moi, la Yolanda i la Iol que ens han acompanyat en tot moment i han estat en tots els avituallaments donant-nos tot el suport necesari, tant moral com material. 
La crònica: 
Arribem a Coll Formic 1 hora abans de la sortida prevista (17:42) amb el meu cotxe conduït per en Moi. Esperem abans de la sortida una previsió de pluja durant la tarda-nit  i la matinada de diumenge que posteriorment no es va produir.
Comencem a caminar veient com molts participants ens adelantaven, nosaltres comencem a trotar a les baixades i al terreny planer, arribant al primer control C1 de L'Alzina de L'Estany (Km 8,6). En el primer avituallament de Sant Martí de Centelles, després d'Aiguafreda (Km 16,6), mengem i bebem força per pujar el Plà de la Garga on ens trobaríem em el segon control C2 que fins arribar al C3 portem un bon ritme fins el Coll de Matafaluga baixant i pujant durant més d'una hora, en arribar pasem pel control C4 (Km 36,6). A partir del control 4 tinc una somnolència que em dura més d'un hora i camino però m'adormo, durant aquesta hora ens adelenten molts participants i en Manel creu que ja no puc aguantar més, però baixant del Coll del Vinardell, començo a trotar i en Manel (desesperat pel meu ritme) s'anima i arribem a Sant Llorenç de Savall (Km 45,1) força sencers però amb dolors de lumbars per part meva. Aprofitem per menjar i canviar-me de mitjons tot esperant el suport i els ànims que ens donavem el nostre equip La Iol, en Moi i la Yolanda.
Jo segueixo tenint son, però del C5 al C6 del Coll de Grua, començo a espavilar-me perquè sé que em trobaré amb l'avituallament famós dels "donuts" (Km 58,5). El meu company sempre tirant de mi, si no hagués estat per ell m'hauria adormit o aturat per la son.
Els Controls 7 i 8 abans d'arribar a Vaquerisses els passem força ràpids i amb una certa comoditat, entre cometes, ja que en Manel tenia una llaga a la planta el peu. A l'avituallament parem per beure i menjar. En Manel es posa un Compeed i jo aprofito per canviar-me de samarreta. Aquest és l'últim avituallament abans d'arribar a Montserrat. Només falten 12 km per arribar, 9 a Monistrol i 3 fins al monestir.
Pel pàs soterrani de Monistrol
Des de Vaquerisses fins a Monistrol és pràcticament tot baixada i ens arrisquem a trotar els 9 Km. Abans, passem pel control 9 (Km 77,2), que el trobem tot just abans de l'entrada al poble. Entrem al poble i enfilem la pujada a Montserrat pels carrers estrets de Monistrol fins agafar el camí per la Pista de l'Aigua on ens trobarem amb l'últim control  (Km 80.01) abans d'arribar a Monstserrat.
He de dir que els últims 3 Km de pujada, han estat els més durs de tota la cursa i ho he passat molt malament fins arribar a dalt de la Plaça de Montserrat. El meu company ha tingut la santa paciència d'esperar-me fins la meva arribada per tal d'arribar tots dos a la vegada. Com veureu a les fotos de sota, vaig pràcticament "fulminat".

L'arribada

Repte aconseguit
 Cal dir que l'organització ha estat perfecta i, com he dit al principi, donar les gràcies a l'equip de suport format pel Moi, la Yolanda i la meva companya de feina la Iol i sobretot donar les gràcies al meu company en Manel, perquè he de dir que ell segur, segur no, seguríssim si no m'hagués esperat, hauria baixat de les 16 o 15 hores. En resum, estic súper content amb 17 hores 5 minuts.
David i Joan enhorabona per baixar de les 16 hores i 30 minuts. I en Pol per la gran classificació de la Taga Evo 2040.





1 comentario:

  1. Gràcies i felicitats per aquest temps, per ser la primera està molt bé i segur que podeu rebaixar bastant la marca en pròximes ocasions.
    Ens veiem a la Marxassa?

    Salut i km!

    ResponderEliminar