domingo, 3 de julio de 2011

03/07/2011 Sortida: Argentona-Creu de Can Boquet-La Roca d'en Toni-Ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt

El primer que vull fer és donar el meu suport i felicitar el Pol i en David, que encara que han abandonat (per la duresa de la cursa) la Núria-Queralt al Km 63, han tingut un parell de pebrots d'intentar-ho. Tranquils nois aquest repte el superareu tornant a fer la cursa i acabant-la.

A les 7,15 aproximadament, l'Eva, jo i en Manel (amb el Jeep) agafem direcció Argentona i deixem el cotxe en un turó que es troba a la dreta del Castell de Burriac. Comencem a pujar per pista i quan portem uns 25 minuts decidim agafar un corriol que passa per devant de la Mútua Metal·lúrgica de Cabrils. Tornem a pista i anem direcció la Creu de Can Boquet i per sorpresa per part nostra (en 40 minuts) ens trobem el Dolmen anomenat la Roca d'en Toni de Vilassar de Dalt. Aquí us deixo dues fotos.



En Manel com una rosa i jo no tant










L'Eva (La Sireneta de Copenhagen) i jo



A 5 minuts del Dolmen (baixada) i realment són 5 minuts ens trobem amb una cruïlla on es troba la Creu de Can Boquet. Aquí teniu les tres fotos.


Seguim tot recte i pujant. Abans d'arribar a l'Ermita, ens trobem amb una font que no m'enrecordo del nom. Quan arribem a dalt a l'Ermita un senyor molt amable ens fa una foto a tots tres.

En el camí de tornada, ens trobem a molts runners que pujaven preguntant si hi havia aigua a la font.
Practicament baixem els tres junts fins a La Creu de Can Boquet que és tot de baixada. Pujant cap a la Roca d'en Toni en Manel comença a imposar el seu ritme trepidant i l'Eva i jo darrere traient la llengua. Tornem a agafar el corriol de la Mútua on les meves cames comencen a patir. Tornant a la pista, en Manel comença a tirar com un boig i l'Eva al segueix com pot, tot s'ha de dir força bé i jo em quedo enderrerit desitjant d'arribar on era el Jeep per poder parar d'una vegada, i això que era tot de baixada.
Ja us podeu imaginar l'ordre d'arribada. Crec que hauré de fer cas al Manel i menjar més hidrats de carboni entre setmana per poder aguantar com a mínim el ritme dels finals de cursa de l'Eva.
En definitiva, una sortida interessant de 2 hores i 5 minuts patint una "micona" com diria l'Eva.










1 comentario:

  1. Bona preparació per la Matagalls, així segur que arribaràs (arribareu) en molt bon estat!

    I merci per les felicitacions, està clar que tard o d'hora l'acabarem jeje

    Salut i km

    ResponderEliminar